Festa de la Verema de Cabrera de Mar

En actualitzar el blog amb la nostra escapada romàntica pel Montgrí, vaig reparar que ens quedàvem a un sol municipi d’arribar al 20% dels municipis visitats a Catalunya... clar... això s’havia “d’arreglar” l’abans possible.

Doncs bé, aquest cap de setmana, l’últim abans de la tornada al cole, vam decidir inaugurar la temporada de platja visitant un dels pobles del Maresme propers a casa que teníem pendents. Sí cadascú va a la platja quan vol. I de fet, al final no hi vam anar. Els cabrerencs no ens van deixar (anar sense pagar).

A mig matí de diumenge travessàvem el nucli urbà de Cabrera, que està terra endins, a 2.5 quilòmetres i que recorda força als altres pobles del Maresme “en pujada” com pot ser Tiana per exemple. La nostra intenció era començar des de dalt de tot, des del castell de Burriac i anar baixant.

Visitar aquest castell em feia una il·lusió especial, doncs veure’l dominant el turó del mateix nom és una imatge que tinc des de ben petit, i bé, la il·lusió es manté intacta doncs no s’hi pot arribar en cotxe i ens feia mandra, a banda de molta calor, pujar-hi caminant. Ja havíem pujat un castell la setmana passada i la Mireioneta en té prou d'excursions a castells per una temporada.

Vam retornar al nucli principal, deixant la urbanització de dalt, que tela marinera amb les rampes i l’estat de la carretera, amb la intenció de visitar les restes íberes i romanes que queden al poble, doncs el poblat íber de Burriac era una especie de capital dels laietans.

La primera aturada va ser al jaciment romà de Can Modolell on hi ha un santuari al deu Neptú, però estava tancat, es veia una mica des de fora, però res espaterrant. La segona i darrera aturada, on ja vam aparcar el cotxe, va ser als banys romans de ca l’Arnau, un dels més antics d’Espanya, i relativament grossos, però que tampoc ens van impactar gaire, segurament perquè pedres d’aquestes ja n’hem vist moltes moltíssimes.

En definitiva, que les restes romanes no ens estaven omplint gaire, així que vam canviar de registre i vam fer una passejada pel nucli principal, des de l’ajuntament fins l’esglesia de sant Feliu de Cabrera, com aquesta estava tancada, ens quedem sobretot amb algunes cases pairals o masies que hi ha al casc antic, començant pel mateix ajuntament i la casa del davant d’aquest, totes dues molt boniques, però n’hi ha d’altres pels carrers del poble. Paga la pena fixar-s’hi.

Però també paga la pena fixar-s’hi trobar-hi coses com les que ens van salvar (una mica) el poble de Cabrera de Mar, just feien la festa de la verema, i a la masia de Cal Conde, una masia catalana típica, casa dels senyor de Cabrera en el passat i que actualment està sent reformada per reconvertir-se en centre cívic, feien la trepitjada del raïm. Així que, cap allà hi vam anar.

Va ser força divertit, sobretot perquè no estava a rebentar de gent, vam poder seure, observar, i degustar com les iaies del poble prepararven pa amb oli i sucre i pa amb oli i vi per qui en volia, vam poder veure el sistema clàssic per aixafar el raim i recollir-ne el most i, quan va arribar el carro tirat per un cavall amb el raïm, fins i tot vam poder aixafar-lo, que sempre fa gracia.

Un cop fet, i després de tastar el most, vam tornar cap el cotxe per baixar al pla de l’Avellà per anar a la platja, però va resultar que els llocs per aparcar o bé eren exclusius per residents o bé s’havia d’aparcar, de manera que després d’un parell de voltes vam decidir tornar cap a casa, doncs Cabrera, llevat del vi, no ens ho va posar gaire fàcil. Això sí, ja podem dir que hem visitat un de cada cinc muncipis de Catalunya.