Ja som al Kruger!

I hem vist elefants! Però abans...

... a les 5 estàvem desperts a la nostra habitació d’Ezulwini a Esuatini, d’on hem acabat sortint a les 7 després d’acabar de recollir i acomiadar-nos dels nostres hostes, els quals ens han recomenat que fèssim una mica de desviació i pasar per la presa de Maguga, a Kwakheni.

I això hem fet, conducció força agradable, una altra aturada de la polícia, han estat 5 durant els quatre dies d’estància a Esuatini, un paisatge molt més verd del que esperàvem i molta indústria de tala d’arbres, a més de veure com hi havia moltíssima gent amb vestits tradicionals, segons ens ha dit el polícia que ens ha aturat (que sembla que ens aturaven i ens feien sortir del cotxe per desinfectar no sé que) era per una espècie de peregrinatge per Jericó o alguna cosa semblant.

Entremig de tot això, hem arribat, contemplat i esmorzat a la presa de Maguga, les vistes molt xules, algun hipo al lluny., el lloc també molt bonic, però l’esmorzar no. Llàstima.

Hem arribat al final d'Esuatini amb una frontera d’aquelles gracioses pel petites i cutres. Les millors. I hem entrat a Sudàfrica per tercer cop. Ja d’entrada, conforme hem anat pujant cap al nord, també hem itngut la sensació de que puja el nivell adquisitiu del pais. Res a veure amb l’arribada a Ficksburg i els seus voltants. A més, no sé perquè, però en aquesta zona hi havia pick-ups i en canvi, hem vist moltíssims Volkswagens Golf.

I per fi, sí, hem arribat al Kruger, l’Ítaca del viatge que ens ha rebut per la porta de Melanane, a Nkomazi, i mostrant-nos cocodrils i hipopòtams al travessar el riu que fa frontera sud entre el Kruger i la resta del país. I és que aquest parc nacional seria la tercera província més gran d'Espanya, darrera de les dues d’Extremadura.

Un cop registrats al parc, això de la burocràcia al Kruger és millorable, hem enfilat l’H3 per desviar-nos de seguida pel loop de la s110. No cal dir que hervívors tipus antílop, impala, ngala o com es diguin, ja no els hi fem ni cas. A qui si li hem fet cas ha estat a unes girafes que hem tingut a tocar i que, mira que són grans, però no sabem com s’ho fan però sempre aparèixen de cop, i amb elles zebres, un bon grapat d’aquestes. De girafes, al llarg del dia encara n’hem vist unes poques més, i de zebres encara més, diríem que han estat de manades, però a la Mireioneta li agraden tant que gairebé sempre que no estaven molt lluny ens hem acabat aturant.

Després de fer i perdre’ns pel loop aquest, ja tenim clar que al Kruger combinarem estones de força contactes amb animals amb d’altres on no veurem res (sense contar antílops... i a vegades ni aquests).

Deprés de vagarejar una estona per aquestes pistes de sorra, hem tornat a l’H3 i hem posat direcció al pícnic d’Afsaal. De camí, una colònia increïble de micos, alguna girafa, zebres... i un elefant! No gaire gran però menjant al costat de la carretera... un altre moment top al ser el primer d’aquests!

Un cop dinats hem posat direcció a Pretoriuskop, el primer campament que es va fer al Kruger, i també el nostre primer, on hi estarem dues nits. De camí, per la històrica pista H2-2, amb moments on la conducció ha estat força complicada pels sots i pels bonys de la carretera, i d’altres on ha estat força molesta pel traqueteig de la mateixa, hem pogut veure més elefants, i un de molt i molt gros, i per rematar el dia, una hiena, al costat mateix de la carretera i que ens ha “revisat” el cotxe, la veritat ñes que aquest contacte ha estat molt divertit i ha servit que li tinguem molta menys tírria a aquest pobre bitxo. De fet, per a nosaltres i per sempre, la hiena serà "El villano de una historia mal contada".

Hem arribat al campament, ens hem instal·lat i hem fet una braai davant mateix dels nostres huts. I ara ja, sota un cel molt i molt estrellat, anem a dormir que demà el despertador sonarà molt i molt d’hora, doncs tenim un parc gegant per explorar.