Traca final part 2

Ja som a casa, encara fa calor però l’haurem de passar a BCN, que tampoc és tan greu, però clar, la costa Brava és la costa Brava i aquests dies ens han anat molt bé carregar piles i reconciliar-nos amb ella.

Sempre diem que aquesta zona del litoral català és preciosa, de fet hi anem gairebé cada any, però que molts cops és una aventura pel complicat que és la logística. Doncs bé, la zona nord del cap de Creus, ens ha semblat una meravella.

Diumenge al matí deixàvem Lagrasse amb una darrera imatge panoràmica del poble molt bonica enfilant-nos pels turons del seu voltant. Vam fer una estona de carreteres entre vinyes fins arribar a l’autopista que ens va portar de retorn a Catalunya, una mica de retenció a l’entrar a la Jonquera, res comparable amb l’anada, i un cop fora de l’autopista, un tap a Llançà del que ens vam escapolir ficant-nos pel mig del poble. Una d’aquelles petites victòries.

Així que poc abans de dinar arribàvem a La Selva de Mar, aquest petit i bonic municipi d’interior on ens vam trobar amb la Conxita, la propietària de l’apartament de Home Exchange on hem estat allotjats, un apartament petit però súper còmode. Només ens va faltar aire acondicionat a les habitacions.

Només descarregar vam sortir a donar un primer volt pel poble, és veu ràpid, és encara més petit que Lagrasse, però amb pujades i baixades, maco com el poble francès, però al més pur estil de la costa Brava, ens hem passat els dies pensant en els anuncis “mediterranis” d'estrella Damm.

Vam dinar al centre cultural Les Escoles, un local social molt agradable i amb menjar molt bo, arròs a la cubana, pollastre arrebossat, braves “insuperables”, 2 croquetes, un entrecotte, i dos plats d’ous estrellats. Amb begudes 74€. Vaja, que no és barat, i a més, el servei va ser molt lent, a banda que van servir els dos plats infantils junts i molt abans que la resta. L’Aranete va acabar de menjar quan “els grans” no havíem ni començat.

Vam tornar a casa a passar la calor i descansar, que fem 250 quilòmetres i ens ho prenem com qui va a la feina. Vam intentar mirar una pel·lícula, però era tan dolenta que la vam treure i ho vam canviar per una migdiada.

Cap a les 18:00 vam agafar al cotxe per “baixar a mar”, a Port de la Selva, la part de baix de Selva de Mar i que es va independitzar de Selva de Mar al segle XVIII. Curiosament, “el nou” municipi, és molt més gran que l’original.

Ens vam allunyar del terme municipal fins al pàrquing del far de s’Arenella, on vam poder aparcar molt facilment, no sabem si per la data, però encara era 16 d’agost, per l'hora, o pel lloc, però vaja, que no direm que vam estar sols, però no ens absolut aquesta escapada ha estat massificada.

I al far de s’Arenella va començar la veritable escapada a la costa Brava, imatges precioses, cales retallades, el far (paisatge d’anunci d’Estrella Damm) i una estona pel camí de ronda passant entre casetes a peu de mar i platges i cales força boniques, no eren les millors que hem vist, doncs no eren del tot verges. Ens va agradar la platja d’en Baileu, una cala molt clàssica, però hi havia massa gent, així que vam seguir fins la platja d’en Robert, molt petita, de pedres i on només hi havia una família, la llàstima és que hi ha una canalització al costat i sents l’aigua tota l’estona.

Allà ens vam quedar i ens vam banyar sota les últimes llums del Sol en una aigua cristal·lina i amb molts peixos. Momentàs familiar.

Al sortir vam estar una estona jugant a pales abans de desfer camí i tornar a casa on ens vam dutxar i vam sortir a un altre bar molt Estrella Damm, l’Stop, on vam sopar 4 entrepans més que correctes, i unes saltxipapes (tapa petita i cara), més uns gelats artesanals boníssims, tres aigües, una coke i un cafè, per 54.70€. De nou, el millor, l’ambient.

Dilluns, ja totalment influenciats per l’embruix de la costa brava, vam adoptar un ritme pausat, pel matí vam anar cap a l’interior del cap de Creus per visitar el petit poble de Pau, que a banda de la nostra creuada per visitar tots el municipis de Cataluna, teníem una rao òbvia per fer-li una visita.

La visita va ser curteta, doncs el poble és molt petitet, el centre, diminut i cuco, i poca cosa més, alguna casa de pedra blasonada i una esglesia adosada al castell dels Pau, doncs Pau era un cognom (una casa pairal).

Així que, després d’una volta i un algo al centre cívic del poble, 2 nesteas, un cacaolat, una coke i 3 partides al domino, 8.20€, molt barat oi? Vam tornar a dinar a casa previ pas per l’Spar de Llançà.

Una estona descans, feina i workout va precedir l’activitat estrella del dia. Vam baixar a Port de la Selva, ara sí al seu casc antic pel que vam fer més voltes de les que volíem en cotxe “patint” els seus desnivells amb penya-segats i els seus carrerons estrets, però que ens mostraven un casc antic pel que vam anotar que l’havíem de passejar amb calma.

I és que la idea per llavors no era passejar si no deixar el cotxe al port (la zona blava costa 3€ tot el dia), i pujar al veler Vela Brava, on l’Hug i l’Elma, ens van fer una ruta privada navegant per un tros del parc natural del cap de Creus.

Vam deixar El Port sense vent, vam anar a motor i amb mar de fons, ideal per marejar-se, però amb unes vistes inmillorables del poble i del parc natural. Resumint el que és la Costa Brava, el lloc on la muntanya es fon amb el mar, i tot esquitxat amb pobles de cases blanques, de fet a banda del Port de la Selva, vam veure des de l’aigua els altres tres darrers pobles de Catalunya, Llançà, Colera i Portbou.

Però l’interessant era cap a l’altre banda, direcció Cadaquès o la punta del cap de Creus,  ens vam quedar a mig camí, després d’uns 45 minuts de singladura veient les diferents cales salvatges vam tirar l’ancla a la de la Serena, un moment i un lloc idíl·lic.

La Serena és una cala petitita, amb una petita platja de pedretes i envoltada de penya-segats i unes roques que la resguardem de les onades. Allà mentre el Sol es posava a l’horitzó i l’aigua, el cel i les roques anaven canviant de colors, grocs, taronges, vermells, roses... vam gaudir d’una estona de bany i esnorquel deliciosa. Vam veure peixos, sí, però el millor era fora l’aigua, les vistes... i els nens saltant del vaixell a l’aigua.

Un cop cansats de nedar, vam tornar al vaixell, on els nostres guies ens van preparar un senzill aperitiu però que ens va anar de perles per acabar de veure la posta de Sol, un cop l’astre rei va desaparèixer per les muntanyes, vam tornar cap a casa amb una llum màgica que no s’acabava mai i que es reflectia a l’aigua. A més, al tenir millor mar, vam fer la tornada a la proa del vaixell. Un altre momentàs. I tot això per 260€ els quatre, que són diners però ens van semblar molt ben invertits.

Vam entrar a port sent ja negre nit, El Port de la Selva il·luminat ens va semblar encara més maco, però estàvem cansats, així que vam decidir deixar el passeig per l’endemà, de fet durant el vaixell, parlant amb els nostres capitans vam fer una mica de planning pels dos dies restants i el que faltava de dilluns... que era, tornar a casa a sopar i descansar.

Ahir vam sortir de casa i vam donar-li una altra volta al poble que ens ha acollit per enamorar-nos encara més, pels seus carrerons vam acabar arribant a la riera, la zona maca d’aquesta, no la que tenim al darrera, amb petits ponts de pedra que la travessen i alguna casa preciosa.

Tot reculant cap al cotxe vam passar per la placeta de la constitució, on hi ha cal Marquès, un altra “choza” amb torre de defensa incorporada, que ens va flipar tant com el poble, i és que Selva de Mar, ha entrat directe al top dels nostres llocs preferits a la Costa Brava.

Ja els qautre junts vam agafart el cotxe i ens vam enfilar fins al monestir de Sant Pere de Rodes. Una carretera amb vistes tant a la costa com a les muntanyes del cap de Creus, sobresortint el castell de la Verdera, ens va portar fins a aquesta joia del romànic un català, força reconstruït en alguns punts però indispensable per entendre el poder del comtat d’Empúries. Era el centre feudal, un centre de peregrinatge. Les reliquies “d’un dels caps” i un braç de san Pere més un tros de la veracreu van fer que s’hi construïs el monestir sota la protecció dels cavallers que vivien al castell i dominant, entre d’altres, el poble de Rodes.

Per 7€ els adults vam fer una visita autoguiada pel monestir, començant per l’església, espectacular per ser molt alta, d’allà vam passar al claustre doble, doncs el primer que es va fer era molt senzill i es va acabar soterrant per fer-ne un altre, més maco però gairebé totalment reconstruït i d’una manera més senzilla.

Després de veure les estances clàssiques dels monestirs vam pujar al sobre-claustre, potser el lloc més imponent, per les dues torres, la de defensa i la del campanar, aquesta molt semblant a la del monestir de Ripoll, i amb vistes al mar i al claustre.

La visita es completa amb una petita capella, i el celler. Nosaltres vam allargar fent dues cokes, un aigua i un suc al bar-restaurant del monestir, també amb vistes a la badia, i on el seu menú de 26€ fa bona fila, però encara era massa d’hora.

Després d’un breu pas per casa vam baixar a Port de la Selva, on vam dinar a l'Art: unes braves d’aperitiu, una paella de cabra de mar (cranc) espectacular per dos i dos ous trencats, més una copa de vi, una coke i molta aigua, per 105€. Car, però ens feia gracia la paella, i estant a peu de port, ja és normal que t'arrissin. De postres vam fer un gelat (5,5€ la terrina) a la Galiana, que són els dels gelats de l’Stop que tant ens van agradar. El de Pionono i el de cheescake al forn, brutals!

Vam aprofitar per passejar pel poble, que ho havíem fet moltes vegades en cotxe, però no a peu. A Port de la Selva, abans d’independitzar-se, hi havia les casetes dels pescadors de La Selva de Mar, i poc a poc va anar creixent convertint-se en això, un poble de mar, de casetes blanques i carrers estrets on tots baixen al port. Maco però menys que Selva, amb racons bonics i una esglesia molt marinera, però molt més turístic que Selva, com vam comprovar a la platja del poble on ens vam banyar perqué estàvem carregant el cotxe allà a prop i no el podíem deixar més de tres hores.

La platja, mira, podríem dir que lletja, de sorra “compacte” i amb un fons lletjot, però ens va salvar de la canícula inhumana que feia. De totes maneres, le cales properes són molt millors.

Més fresquets vam tornar a Selva, on encara vam tenir temps de fer una mica de workout i sopar “mediterrániament” a les Escoles, en Pauilolo volia repetir, i a mi, menjar-me un entrecotte ja m’estava bé. La Mireioneta es va menjar un roastbeef que pse, l’Aranete un pop i uns macarrons, en Pauilolo una hamburguesa (el dels nens tot molt bo) i ens vam partir unes croquetes, que van tenir més èxit entre la resta de la família. Amb les begudes vam pagar 95€. El servei, de nou, molt justet, però el lloc fa festa.

Ara ja som a casa, però hem volgut apurar la costa Brava sense presses, de fet, com havíem de deixar la casa al migdia, hem passat el matí recollint i jugant al 7 wonders fins les 13:00 quan hem deixat la casa, hem carregat el cotxe i hem fet un picnic a la zona de la petanca a la sortida del poble.

Després hem baixat a Port de la Selva, on hem travessat el poble i hem continuat per la carretera que va paral·lela a la costa gairebé fins al final, com eren quarts de tres, hi havia gent que marxava a dinar, de manera que hem pogut aparcar força a prop del final, que és el final del poble i l’inici del parc natural del cap de Creus, on hi ha cala Tamariua, una cala clàssica, un pel massa gran pel meu gust, però molt bufona, a més, com feia un dia radiant (i una calor de mil dimonis), l’aigua, des de dalt, es veia molt bonica, des de dins no tant la veritat. El millor però són les petites caletes que hi ha al seu voltant, on només es pot arribar grimpant o en vaixell. Queda apuntat per l’any vinent.

A cala Tamariua hem estat una bona estona majoritariament a l’aigua, fent snorkel, doncs hi havia molt peixos i hem vist un “algo” que creiem que era un tipus d’esponja de la que fins i tot vam veure com escupia uns polvos taronges.

Després d’aquesta estona de platja hem tornat a “Port” on hem carregat el cotxe, “al tanto”, és gratis! Mentre fèiem un gelat i dos batuts, 19€, ja no és gratis, a la Galiana, i tancar aquesta escapada on els hi hem mostrat als nens que no només viatgem, si no que també fem vacances.