Brasil a la vista

Hem estat un temps parats. Motius que et fan pensar en què paga la pena gastar-hi hores i en que no. I tot i que ni viatjar ni el Mireioneta han estat candidats a desaparèixer del nostre 'mapa vital', si que els hem avaluat igual que la resta de coses. El resultat d'aquesta avaluació no és senzill d'explicar. Els Diaris han perdut una part essencial del seu sentit, però ara tenim algú que cada nit viatjarà amb nosaltres, i sabrà on estem i que fem. I tot i que no ens podrà llegir de ben segur ens haguès dit que ni parlar-ne de deixar d'escriure unes bitàcoles que tant la feien riure i encara menys de no sortir de casa.

I com tot a la vida, tot continua i tot es mou. Ara la La se'n va un parell de mesos a graduar la vista de tots els brasileiros i brasileires que hi trobi per 'cariocalàndia' i aprofitant l'avinentesa ens fa un favor enorme, ens cedeix un (o dos) bitllets d'avió per anar-la a veure (a banda de tenir casa allà). Una proposta quasi indecent, vaja, impossible de rebutjar, tot i que la idea sigui un pèl esbojarrada i suposi un canvi de plans radical respecte al pla previst per la propera Setmana Santa. L'excursió 'de Pau a Aran' queda posposada fins una propera ocasió.

Respecte a la dificultat del viatge... si amb un nen que encara no tenia dos anyets ens vam atrevir amb Bòsnia i Herzegovina, direm que no a passar una setmana santa a Brasil amb un nen i un bebè?

La resposta sóna al ritme d'una samba cautelosa i a poc a poc, a ritme de viatge amb nens on ja saps que no faràs el que tu vulguis si no el que tots vulguem, però la lletra és la de sempre... Braaasiiiiiiil, tatatatatatarara... Braaaaasiiiil!