Unterseen, Interlaken... no ens quedava clar si era el mateix poble en diferents idiomes, que volen dir el mateix queda clar, ara sabem que no, malgrat el paral·lelisme al nom són dos pobles diferents separats per un riu on Unterseen, on nosaltres vam dormir, és "el petit" i al que la Mireioneta i un servidor li vam donar una breu passejada només arribar-hi.
El que més ens va agradar va ser la seva ubicació entre els llacs i al peu de muntanyes on gent saltava en parapent, un esport molt habitual en aquestes contrades. El poble en sí, o el seu passeig principal que vam recòrrer força cops per tal d'aprovisionar-nos de menjar, res més que el típic poble com a base per recòrrer la zona amb restaurants i botigues d'esport. Els restaurants, en la tònica de Suïssa, ultra cars. Realment els preus en aquest país en general són molt i molt alts.
Petita història abans d'explicar el primer dia d'exploració per la zona
A Suïssa aparcar no és senzill, i poques vegades es pot aparcar de franc, vam aprendre que les places grogues són pàrquings privats que poden tenir matrícules pintades al terra o pertànyer a un súper, restaurant... i les blanques, en general són de pagament (com a casa la zona blava), tot i que també et pots trobar un restaurant que pinti les places de blanc.
Doncs bé, com a Unterseen no teníem pàrquing havíem de buscar lloc, just davant hi havia un restaurant tancat amb una placeta amb una sèrie de places grogues amb una cadena barrant el pas però a tocar del restaurant hi havia una plaça blanca sense cap nom ni parquímetre a prop, de manera que, malgrat era dubtós, vam decidir deixar el cotxe allà.
Doncs bé al pujar al cotxe, faltava l'avi, un senyor va picar i em va obrir la porta per dir-me en tò mafiós que la plaça era seva, que havíem deixat el cotxe tota la nit i tot el matí (devien ser les 9) i convidant-me a moure el cotxe.
Segurament tenia raó, malgrat era una plaça blanca, però amb l'ensurt de que m'obrís la porta directament i les amenaces més que li vaig dir que faltava el conductor però que marxàvem en un minut, ell va continuar amb un mou del cotxe, ara. Total, que la situació es va tensar més del compte, va amenaçar de trucar a la polícia. Segurament no passarà res, però no tot és meravellós en aquest país.
I ara sí, rumb a les muntanyes
I això vam fer, ens vam ficar per la vall de Lauterbrunnen, una vall espectacular, gaudint del paisatge amb muntanyes que se't mengen, parets verticals, salts d'aigua espectaculars, i un riu que porta un aigua blanca, no sabem si del freda que baixa, dels minerals que arrossega, però va ser una tònica de l'aigua alpina.
Unes cataractes que tenen d'especial que discorren entre la roca, agafes un funicular que t'aixeca uns centenars de metres fins deixar-te al mig dels 10 salts d'aigua que composen l'atracció.
Primer puges per dins la roca, gaudint de la força, la velocitat i el soroll de l'aigua que a modulat la paret formant fomes gairebé oníriques i que formen part d'un espectacle ben refrescant, tot s'ha de dir, vam fer bé de portar l'impermeable.
Un cop retornes on t'ha deixat l'ascensor pots tornar a baix amb ell o baixar caminant veient la resta de salts d'aigua, macos també, però al ser a l'exterior, el sorrol de l'aigua, al no fer eco no és tan espectacular.
Llavors "ens vam deixar endur per aquella aigua" que ens va portar fins el llac de Thun, el separat del de Brienze per Interlaken-Untersee, i el vam vorejar fins arribar al poble de Thun, un dels pobles més antics i bonics de Suïssa, una cosa és subjectiva i l'altra objectiva.
Allà, després de veure, com no, el seu castell, com no, en alçada i dominant el poble, vam començar passejant pel carrer Balliz, el carrer comercial i que podria estar a qualsevol ciutat occidental del mon, en aquest però, sí que hem de dir que els preus de la roba ens van semblar acceptables.
Vam passejar pel casc antic que és una illa sobre el riu Aar just abans que aquest mori per donar-li tota l'aigua al llac de Thun. Just on el riu es tornar a unificar hi ha un altre pont de fusta maco, a Thun n'hi ha més, però aquest és el més maco, semblant al de Lucerna i que actua com a presa, de fet Thun és un poble de surfers, per molt estrany que sembli, doncs aquest, taula en ma s'hi llencen contra la corrent que produeix aquesta presa.
Continuem passejant pel carrer Obere Hauptgasse, el més medieval de tots, amb edificil senyorials a banda i banda i farcit de banderes de Suïssa i dels seus quatre cantons. A mig carrer unes escales de fustes i cobertes et porten en un primer tram a l'església i al final al castell, però ens quedem a mitges per tal de reprendre el carrer que ens estava agradant molt fins arribar a la plaça de l'ajuntament, blanca i inmaculada, de nou, que net i polit està tot a Suïssa, Suposem que a cada lloc hi ha llocs pel "jovent" com el que vam veure a Ginebra, però en aquell moment, allò ens quedava taaan lluny! I només feia una setmana i, curiosament, estàvem a menys de 200 quilòmetres.
Amb la imatge de la plaça, amb l'ajuntament blancs amb un rellotge vermell a la façana i contraposat al castell, vam decidir donar per acabada la visita a Thun i continuar vorejant el llac però per l'altra banda per enfilar-nos al poble de Sigriswill. La idea de visitar aquest poble era travessar un pont penjant amb vistes del llac i als alps, però tenint en comte que les vistes ja són prou bones mentre puges cap al poble i que el pont costava 8chf cada adult per caminar 50 metres, vam decidir que només paguessin els nens que per a ells era de franc i que ens fessin les fotos.
En lloc del pont, vam decidir gastar-nos els "quartos" a Gunten, una petita localitat a l'alçada de Sigriswill però a tocar del llac on la Mireioneta (i els nens) van gaudir d'una de les experiències del viatge, van fer paddle surf al llac Thun, en un entorn privilegiat entre aigua cristal·lina i muntanyes altíssimes, i és que aquests llacs donen una vida increíble per les activitats d'aigua.
Després de l'exercici, i després d'un dia força intens, vam tornar a Unterseen on per tal de no tenir problemes vam aparcar relativament lluny de la zona de turisme, una zona molt més maca amb cases de fusta de gent d'allà, un lloc que a poques passes emanava una tranquil·litat i bon rotllo que convidava a quedar-se.
Però no podia ser, doncs l'endemà era el nostre darrer dia a Suïssa, força d'hora enfilàvem entre muntanyes, carreteres i autopistes (i les típiques autopistes d'un carril de Suïssa) per arribar al centre dels Alps Suïssos, però a mig camí, a Kandersteg, ens trobàvem amb un fet que sen's havia passat per alt, per tal d'arribar als Alps per aquella ruta havíem de pagar un peatge de 29.5chf per passar un tunel on, havíem de pujar el cotxe a un tren i travessar 15quilòmetres de tunel en la més absoluta foscor. Una altre experiència, cara, però divertida.
Un cop travessat el túnel i ja de ple als Alps vam continuar per una carretera ferragosa fins que vam agafar el desviament cap a Täsch, el darrer poble alpí al que pots arribar en cotxe abans de Zermatt, doncs en aquest últim només poden circular vehicles elèctrics. Vam haver d'agafar un tren ja vislumbrant cims molt alts, amb força neu al voltant nostre.
Un cop a Zermatt, una altra base per practicar muntanyisme i, amb parapentistes per sobre els nostres caps, les opcions per fer excursionisme es conten per dotzenes, fins i tot hi ha una estació d'esquí oberta tot l'any!
Un cop agafat el telefèric arribem a un prat on començar la ruta dels cinc llacs, on el primer dels quals és allà mateix, juntament amb una zona de pícnic on fem l'últim dinar a Suïssa amb unes vistes "ultra privilegiades" del Matherhosn o Cervino. Una imatge icònica per tancar un país que ens ha agradat molt més del previst però que es necessita d'una cartera molt gruixuda per gaudir-l'ho a tope.
Una de les idees inicials era fer la baixada, els que podíem a peu, però tenim molta estona de cotxe per endavant, així que desistim i reculem tot el fet, funicular, tren i cotxe (bé amb una petita passejada per Zermatt) fins l'autopista, un cop allà abandonem Suïssa però no pel llac Lehman i Ginebra, si no que, degut al fet que hi ha caravana, vorejem els Alps, tot passant per diferents pobles mítics com Lilehammer, els francesos ja molt ben posats i veiem un parell de glaciars espectaculars abans d'arribar a Grenoble on faríem nit.
Suïssa s'havia acabat, però al viatge encara li quedava un últim espetec.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada