08027. Navas, La Sagrera i Congrés i els Indians. Passejades ex-confinades.

Súper codi postal el 08027 doncs encaixa a la perfecció amb 3 barris i permet descobrir, juntant puntets una part de la Barcelona més real, de la gent, amb molts indrets macos i no turístics, i és que s'ha notat el fet d'entrar, per primer cop, al districte de Sant Andreu.

Hem fet la passejada a trossos, el codi postal és força gran i el primer dia vam sortir tard doncs a primera hora semblava que havia de ploure, tot al contrari, va acabar sortint el Sol i vam passar més calor que fred.

Una altra de les ventatges del '27' és que és d'aquelles passejades que podem començar pràcticament des de casa, doncs ens pocs minuts ja estàvem al carrer de Las Navas de Tolosa, la via central i que dona nom a un barri sorgit d'uns terrenys a banda i banda de la Meridiana que antigament pertanyien al Clot i a la Sagrera.

Ara bé, abans d'endinasar-nos al barri, vam descobrir una petita joia al costat de casa, un (altre passatge) en realitat tres, Malet, ca dels Seguers i Pinyol, entre els carrers de Meridiana, Navas, Mallorca i Múrcia, un lloc d'aquells on estan dins la ciutat sembla que estiguis a un poble on el temps s'hagi aturat, que bé li queden a Barcelona els passatges!

Dir que aquests passatges però pertanyen al codi postal 08026, en concret al barri de Camp de l'Arpa, Nosaltres vam tornar al barri de Navas, barri percert, al que la idea és canviar-li el nom al barri, per dir-se el Torrent de la Guineu, doncs el torrent d'aquesta font (que vam veure passejant per la Guineueta) travessa el barri, de fet hi ha una plaça-carrer amb aquest nom (per cert, falten més de 50 cases d'aquest carrer, doncs la numeració comença al 106), i que el nom sigui més pacificable, igual que s'està fent amb diversos carrers del barri com el dels Bofarull, la plaça Islàndia o els jardins de Maria Soteras Mauri per on vam creuar la Meridiana i arribar al centre neuràlgic del barri, la plaça Ferran Reyes, amb la iglesia de Sant Joan Bosco, amb una cuberta "diferent", a nosaltres no ens agrada, l'esglesia, la plaça sí, però vista mirant cap a Meridiana més que des de Meridiana.

A tocar de la plaça hi ha les cases del governador, un reguitzell de cases de planta i pis construïdes als anys 40 del segle XX ocupant més de 3 illes de cases. Malgrat tenir més de 80 anys no es veuen gens velles, i formen una imatge molt agradable al mig del barri. Unes cases per les que hem passat moltes vegades en cotxe i ens va fer especial gracia donar-lis la volta i veure que és un lloc molt xulo.

Vam seguir passejant pel barri, un barri amb totes les lletres, ideal per viure amb calma, i amb molts llocs agradables com la plaça de la mainada o el paisatge Artemis, simplement preciós amb uns arbres a banda i banda que gairebé es tancaven formant un tunel.

Pel carrer Olesa, al límit del barri, doncs els noms "cubanos" de Rom Cremat o Havaneres a les places del davant demostraven que allò ja era Els Indians, vam tornar a passar per les cases del Governador i vam arribar al mercat de Felip II, petit i no tindria res d'especial si no fos per unes claraboies ben curioses, doncs tenen forma de barret (com els de Lesotho) i, tot sigui dit, l'entrepà de panceta a la cansaladeria César, 7€ això sí, però una panceta espectacular, amb la que vam tancar el barri i el dia, doncs vam agafar el bicing per tornar cap a casa.

La passejada ha continuat (i acabat) aquest cap de setmana. De nou vam sortir de casa i caminant vam deixar el nostre barri per entrar a la Sagrera, el barri creat on hi havia la Sagrera de l'esglesia de Sant Martí de Provençals i que vam començar a explorar per un dels monuments més reconeguts del barri i més maltractats de la ciutat, la Torre del Fang, una casa pairal medieval que rehabilitada seria espectacular, però que, malgrat ser de propietat municipal i haver acondicionat els jardins al seu voltant, la casa, que a banda d'haver estat quartell de l'exèrcit borbònic durant la guerra de successió, i més recentment, seu de les oficines de "Fomento" sempre va tenir un us agrícola, a dia d'avui esta tancada i barrada.

Després d'una breu incursió al barri de Navas, tot buscant un restaurant vam trobar el CEM Espronceda, un espectacular gimàs seu d'esports minoritaris contruit adaptant una antiga fàbrica, l'ateneu Sagrerenc, un espai per a joves creadors, i la remodelació de la pista municipal de la Sagrera per tornar a entrar aquest barri pel "seu carrer Gran" on vam veure el pilar d'aigua de la Sagrera, que repartia l'aigua pel barri, i vam esmorzar a la caferia Aromes, dos croissants de mantega una mica cremats, un cafè amb llet, justet, un cacaolat, i un bikini, que va salvar l'esmorzar, per 13€.

Només sortir d'allà vam quedar encarats a la torre de la Sagrera, un curiós, per on està situat, edifici neoclàssic que era part de la fàbrica La Espanyola, sent l'única part de la fàbrica que resta d'empeus, i després d'una petita desviació vam veure el pont del treball presidint el solar que suposem que algun dia acollirà a l'estació de tren de la Sagrera i la nau Boostik, un altre lloc per a artistes i creadors (no de contingut) molt xulo on no hi vam poder entrar perquè hi havia un event de cerveses.

Vam travessar la plaça del doctor Cararach Mauri. sense cap interés més que estar dedicada a un doctor molt lligat a la ginecologia i a la clínica sant Jordi, on va nèixer l'Aranete i que per tant, ja és important per a nosaltres.

A l'altra banda de la plaça hi ha l'entrada principal al Parc de la Pegaso, òbviament ubicat on hi havia aquesta important fàbrica de camions, de la qual conserva aquesta curiosa entrada amb un "ovni" a la porta i el que era l'edifici d'oficines... però vam tenir molta sort doncs hi havia una "trobada-concentració" de camions (i un cotxe) Pegaso, un autèntic regal per "completar el parc, doncs aquests vehicles clàssics sempre són graciosos de veure. Hi havia una mitja dotzena, els camions amb el ninit Michelin a dalt, amb els que ens vam entretenir una bona estona.

Vists els camions, vam donar una volta pel parc, del qual havíem llegit crítiques molt negatives i, a veure, no diré que serà el meu parc preferit, però no ens vam semblar abandonat ni molt menys. L'aigua del llac on anys enrera es podia passejar amb barca si que estava verda, però el parc està més que bé per passejar. amb una serie de camininets, ponts i vegetació que el fan molt agradable.

Sortint del parc per un carrer paral·lel al carrer gran de la Sagrera, ens vam endinsar als budells del barri, una zona envoltada de carrers transitats però molt tranquila curiosament, un autèntic poble dins de la ciutat i que arriba al màxim exponent a la plaça de Massadas, el centre neuràlgic de la Sagrera i un dels motius pels quals fem aquestes passejades, lloc preciós, una plaça porxada que recorda a la plaça reial o a places espanyoles, que a més vam veure amb la tranquil·litat del matí (em va recordar molt a quan vam veure la plaça Reial amb les primeres llums del dia en les nostres primeres passejades confinades).

Vam sortir d'aquesta zona tan bonica, plena d'establiments "de barri", tot i que algun "brunch" o "brewery beer" comença a aparèixer, perla plaça "de les rates" (oficialment de l'Assamblea de Catalunya) que estava en obres, i vam arribar a la part del darrera de la Meridiana on al carrer Filipines vam veure la façana posterior de l'edifici Meridiana, una façana molt més curiosa que maca, doncs recorda ben bé un eixam d'abelles (la façana de Meridiana és igual però l'efecte no s'aprecia tant) i que al mirar-la sembla que estigui dibuixada com aquell hotel Marvel de Disneyland Paris.

La següent parada, allà mateix, van ser els jardins d'Elx, on vam entrar a l'esglesia de Crist Rei, amb una façana neoromànica força espectacular, no és una esglesia "de barri" en absolut, i a l'interior alguna talla que sembla romànica molt interesant,

A la mateixa plaça, ja tocant amb l'avinguda Meridiana, hi ha un altre edifici brutalista que li fa la competència al de l'eixam. Un gegant bloc de pisos aixecat en època de l'alcalde Porcioles però que curiosament l'arquitecte va voler "serigrafiar" la senyera als balcons de pedra (les barres no es van acabar pintant).

En aquell punt vam recòrrer un tros de la Meridiana "sortint de Barcelona" passant per l'Hipercor i deixant la Sagrera i entrant al darrer barri d'aquesta passejada, el Congrés i els Indians, un barri, que tal i com el seu nom indica té dos sub-barris ben diferenciats: el Congrés, una zona que es va urbanitzar a partir de que la família Ros i de Ramis li venés més de 16 hectàrees a l'esglesia, i els Indians, una zona que va nèixer quan després de la independència de Cuba, molts catalans van tornar i es van establir en aquesta zona.

Nosaltres vam començar pel Congrés, concretament pel que queda de l'antic canòdrom a tocar de la Meridiana i que actualment és un viver d'Innovació digital i on volíem veure una exposició però estava tancat, de manera que ens vam quedar en veure la resta de les grades i com a la plaça del davant es pot intuïr l'antiga pista per omn corrien els gossos.

D'allà vam passejar fins el centre del barri, la plaça del Congrés Eucarístic on hi ha l'esglesia de Sant Pius i les escoles de La Salle i les Teresianes. Una plaça molt agradables separada de la seva continuació, la plaça del doctor Modrego pel carrer de Felip II.

Vam rematar el barri passant per llocs que van ser, és a dir, l'escola del doctor Ferran, que van ser els laboratoris del famós bacteriòleg, i al seu darrera hi va haver el tercer camp del Barça a principis del segle XX.

Llavors tocava canviar de sub-barri, però abans vam fer l'aperitiu a la bodega Lluís, un d'aquells llocs que esperem durin per sempre, una bodega clàssica, amb botes i vermut, on vam prendre un vermut, una coke, unes patates de bossa i un plat de xips amb seitons per 14.50€.

Amb la panxa plena i el cap una mica "embotat" ens vam endinsar per carrers i places que evoquen els orígens dels primers pobladors (recents) el barri, places com les Havaneres, del Rom cremat o directament dels Indians, tot buscant cases indianes que van esquitxant el barri i on fins i tot vam veure un senyor tot vestit "d'epoca", però el que més impacta és la Torre Rosa, una cocteleria en l'actualitat que es deixa Villa Jazmines al seu origen i que és una casa espectacular amb un color peculiar i que et amb la seva arquitectura i els seus jardins transporta directament al càrib.

Vam arribar al carrer Gandesa, pel que just la setmana abans però per l'altra vorera, que pertanyia al barri de Navas i al arribar al mercat de Felip II vam tornar a agafar el Bicing i tornar cap a casa tancant un nou codi postal.